Amb freqüència parlem dels beneficis d’una mobilitat sostenible i, en particular, de la urgència d’un model sostenible. Des d’una altra perspectiva, val la pena parar-nos a descriure i reflexionar sobre les conseqüències d’un model de mobilitat IN-Sostenible, com l’actual, d’absoluta dependència de l’automòbil per als desplaçaments quotidians. Aquest model afecta el benestar, la qualitat de vida de les persones, la competitivitat de les empreses i l’ economia.
1.- Contaminació. Contrastats estudis de l’ Organització Mundial de la Salut i de l’ Agència Europea del Medi Ambient consideren la contaminació ambiental com el principal risc per a la salut a escala mundial. Un 90% de la població urbana de la Unió Europea està exposada a nocius nivells de contaminació, la qual cosa suposa unes 430.000 morts prematures (unes 31.000 a Espanya), principalment per problemes cardiovasculars i respiratoris.
2.- Canvi Climàtic. El transport (intensiu en combustibles derivats del petroli) és un dels majors responsables d’emissions d’efecte hivernacle. En concret un 94% de les emissions del sector del transport a la Unió Europea es deuen a la mobilitat per carretera. A Espanya, el transport emet el 30,3 % del CO2eq total.
3.- Salut Pública. La dependència del vehicle a motor en els desplaçaments quotidians agreuja hàbits sedentaris. Aquesta manca d’ activitat física s’ associa amb problemes d’ hipertensió, diabetis i sobrepès. És el quart factor de risc de mortalitat al món, segons l’OMS.
4.- Ineficiència energètica. El model de mobilitat actual continua depenent (95%) del petroli i del motor de combustió, altament ineficient (s’aprofita menys del 20% del potencial energètic). Cada família té de mitjana entre 1 i 2 cotxes i, habitualment l’utilitzem amb un sol passatger. Resulta paradoxal requerir un vehicle d’1,5 tones per transportar una persona d’uns 70kg de mitjana.
5.- Congestió. Pèrdua de temps. Els embussos que es produeixen diàriament a les ciutats comporten pèrdua de temps (10 hores a l’any a Espanya) que afecta la qualitat de vida, la conciliació i la competitivitat de les empreses. Sobreconsum de combustible, reducció del temps de lleure i descans, estrès, etc. Aquest temps es tradueix en un cost econòmic que supera els 840 milions d’euros per a les empreses espanyoles.
6.- Consum de sòl. El cotxe s’ha endut la ciutat, que està configurada per al seu ús. El sòl destinat al vehicle a motor consumeix més del 60% de la superfície urbana; tot i que el 92% del temps està aparcat, és a dir, sense ús. El cotxe resta espai per fer un ús més social de l’ entorn: lleure, comerç, joc, esport, etc.
7.- Soroll. El trànsit és la principal causa de soroll a les zones urbanes, on viu la majoria de la població. L’OMS estima que més del 40% de la població europea està exposada a nivells de soroll que superen els 55 dB. El soroll afecta la salut física i psicològica, produeix alteracions del son, molèsties, incideix en el rendiment laboral i escolar, provoca trastorns cardiovasculars i en la tensió arterial.
8.- Accidentalitat. Els accidents de trànsit s’han convertit en la primera causa de mort per accident laboral a Espanya. Els accidents laborals de trànsit (in itinere + en jornada) a Espanya van representar el 2017 l’11,6% del total d’accidents de treball amb baixa. Perdre temps de descans per evitar les congestions, conduir amb de tensió i estrès per arribar tard a la feina o les dificultats per aparcar incrementen el risc d’ accident.
9.- Exclusió social i laboral. Si la mobilitat és dependent del vehicle privat, no disposar-ne suposa que moltes persones no puguin accedir a segons quins llocs de treball. Molts polígons industrials no compten amb transport públic ni d’empresa. La majoria d’ administracions i empreses continuen considerant els desplaçaments a la feina com una qüestió privada que cada persona ha de resoldre pel seu compte. Dones, joves i immigrants són els col·lectius més afectats per aquesta problemàtica.
10.- Pèrdua de competitivitat. Tots aquests factors poden i han de ser traduïts en costos econòmics, tant directes com indirectes: la dependència externa del petroli, els costos de tenir un automòbil en propietat, impacte sobre la salut i qualitat de vida (costos sociosanitaris), contaminació, accidents de trànsit, temps perdut en congestions, exclusió laboral… Quantificar aquests costos és complex, però una primera aproximació a la UE els va valorar en més de 500.000 milions d’euros, un 4% del PIB total.
En definitiva, el model de mobilitat actual redueix la competitivitat del sistema productiu, afecta la salut dels treballadors, deteriora el medi ambient i el medi urbà i consumeix ingents quantitats de recursos no renovables.
Quan arribarà el moment d’actuar per canviar aquest model de mobilitat a les ciutats?
El moment és ara !!
Bibliografia de referència i font de dades: La mobilitat al treball: Un repte pendent (Manel Ferri ) . Editat per la Direcció General de Trànsit (DGT) i l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE)
