L’entrada en vigor de la nova Llei de Mobilitat Sostenible ha convertit els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE) en una prioritat per a milers d’empreses espanyoles. Tanmateix, moltes organitzacions continuen abordant-los com un requisit administratiu quan, en realitat, són una eina estratègica per reduir costos, millorar la sostenibilitat i augmentar el benestar dels treballadors.
L’experiència demostra que els problemes no solen aparèixer durant l’elaboració del pla, sinó molt abans: en el plantejament inicial.
Analitzem els errors més habituals i com evitar-los perquè el Pla de Mobilitat generi resultats reals des del primer dia:
1. Considerar el PDE com un simple tràmit legal
És probablement l’error més freqüent.
Moltes empreses comencen el procés amb l’únic objectiu de complir la normativa. El resultat sol ser un document tècnicament correcte, però sense capacitat real per canviar els hàbits de mobilitat.
Un Pla de Mobilitat eficaç ha d’ esdevenir una eina de gestió empresarial.
Quan està ben dissenyat permet:
- Reduir les emissions de CO₂ (especialment les d’Abast 3).
- Disminuir els costos associats al transport.
- Reduir la sinistralitat «in itinere».
- Millorar la puntualitat i el benestar de la plantilla.
- Reforçar els indicadors ESG i la imatge corporativa.
Com evitar-ho
Defineixi des del principi objectius estratègics, no únicament legals. El compliment normatiu ha de ser la conseqüència d’ una bona planificació, no l’ únic objectiu.
2. Començar a proposar mesures sense realitzar un diagnòstic previ
És habitual escoltar propostes com:
- «Anem a incentivar l’ús de la bicicleta.»
- «Instal·larem carregadors elèctrics.»
- «Promourem el cotxe compartit.»
Però… ¿és realment això el que necessita la plantilla?
No totes les empreses tenen els mateixos problemes de mobilitat. Un centre urbà ben comunicat no requereix les mateixes solucions que una planta industrial situada en un polígon.
Sense conèixer com es desplacen els treballadors és impossible dissenyar mesures eficaces.
Un exemple real
Una empresa decideix invertir en aparcaments per a bicicletes.
Mesos després a penes s’utilitzen.
Per què?
El diagnòstic posterior revela que el 80 % dels treballadors resideix a més de 30 km del centre de treball i no hi ha una xarxa ciclista segura.
La inversió estava ben intencionada, però responia a una necessitat inexistent.
Com evitar-ho
Abans de plantejar qualsevol actuació és imprescindible realitzar:
- Caracterització de la mobilitat.
- Auditoria de l’ entorn.
- Enquestes a treballadors.
- Anàlisi d’ accessibilitat.
- Estudi de l’ oferta de transport públic.
Només després s’han de definir les mesures.
3. No implicar la Direcció des de l’inici
Els Plans de Mobilitat afecten diferents departaments:
- Recursos Humans.
- Prevenció de Riscos Laborals.
- Sostenibilitat.
- Operacions.
- Instal·lacions
- Direcció General.
Si la direcció no lidera el projecte, les mesures solen quedar-se sense pressupost, sense responsables i sense capacitat d’ implantació.
En molts casos el pla acaba arxivat.
Com evitar-ho
La direcció ha de participar des de les primeres fases:
- definint objectius,
- assignant recursos,
- aprovant indicadors,
- comunicant el projecte a tota l’ organització.
El patrocini intern és un dels factors que millor explica l’èxit d’un PDE.
4. No escoltar els treballadors
Els hàbits de mobilitat tenen un fort component cultural.
No n’hi ha prou amb analitzar mapes o distàncies.
Cal comprendre:
- quines barreres troben els empleats,
- quines alternatives estarien disposats a utilitzar,
- quins incentius realment valoren.
Sense aquesta informació les mesures solen fracassar.
Per exemple, oferir un abonament de transport pot resultar poc útil si els horaris d’entrada no coincideixen amb els del transport públic.
Com evitar-ho
Les enquestes de mobilitat han d’anar més enllà de recopilar dades.
Convé segmentar la informació per:
- torns,
- departaments
- lloc de residencia,
- modalitat de treball
- freqüència de desplaçament
Com més gran sigui la participació, més fiable serà el pla.
5. No definir indicadors de seguiment
Un dels errors més costosos consisteix a implantar mesures… i no mesurar si funcionen.
Sense indicadors no és possible saber:
- si disminueix l’ ús del vehicle privat,
- quant CO₂ s’ha reduït,
- quants treballadors utilitzen el transport públic,
- quin ha estat el retorn de la inversió.
I el que no es mesura, no es pot millorar.
Com evitar-ho
El PDE ha d’incorporar indicadors (KPI) clars des de l’inici, com:
- reducció de l’ ús del cotxe privat,
- evolució de la quota modal,
- emissions evitades,
- accidentalitat laboral «in itinere»,
- participació de la plantilla,
- l’ estalvi econòmic aconseguit.
6. Descuidar la comunicació interna
Moltes empreses elaboren un excel·lent Pla de Mobilitat… que ningú coneix.
Si els treballadors no entenen per què s’ implanten determinades mesures, difícilment modificaran els seus hàbits.
La comunicació no ha de començar quan el pla ja està aprovat.
Ha de formar part del projecte des del principi.
Com evitar-ho
Dissenyi un pla de comunicació que inclogui:
- sessions informatives,
- campanyes internes,
- materials divulgatius,
- formació,
- seguiment periòdic de resultats.
Quan els empleats coneixen l’ impacte positiu de les mesures, l’ acceptació augmenta significativament.
7. No adaptar el pla a la realitat de l’entorn
Cada centre de treball presenta unes característiques diferents.
Factors com:
- disponibilitat de transport públic,
- accessos per a vianants,
- carrils bici,
- aparcaments
- horaris,
- dispersió geogràfica de la plantilla
condicionen completament la mobilitat.
Copiar mesures d’ una altra empresa rara vegada funciona.
Com evitar-ho
L’ anàlisi territorial s’ ha de recolzar en informació geogràfica actualitzada, auditories sobre el terreny i avaluació de les infraestructures existents per dissenyar solucions realistes.
Un bon Pla de Mobilitat comença molt abans de redactar el document
L’ èxit d’ un PDE no depèn únicament del document final.
Depèn de tot el procés previ:
- analitzar correctament la mobilitat,
- implicar la direcció,
- escoltar els treballadors,
- definir objectius mesurables,
- implantar mesures realistes,
- fer un seguiment continu.
Les empreses que entenen el Pla de Mobilitat com una eina estratègica no només compleixen la normativa: redueixen costos, milloren la seva competitivitat i enforteixen el seu compromís amb la sostenibilitat.
Necessites implantar un Pla de Desplaçament d’Empresa?
A Blubic ajudem empreses i administracions a dissenyar, negociar i implantar Plans de Mobilitat adaptats a la nova normativa, amb un enfocament tècnic, pràctic i orientat a resultats. Si vols evitar errors des de l’inici i desenvolupar un PDE realment útil per a la teva organització, consulta la nostra guia, contacta amb el nostre equip i demana un diagnòstic inicial.
