1. Context legal
- Espanya acaba d’aprovar la Llei de Mobilitat Sostenible, que té com a objectiu transformar la mobilitat urbana i territorial amb un enfocament centrat en la sostenibilitat, la digitalització, la cohesió social i l’eficiència ambiental.
- La llei reconeix la mobilitat com un dret ciutadà, garantint que totes les persones, visquin a ciutats o zones rurals, tinguin accés a desplaçaments segurs, assequibles, nets i eficients.
2. Externalitats actuals del transport
- El transport és responsable d’aproximadament el 27-29% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) a Espanya.
- El Canvi Climàtic és causant de l’augment de temperatures extremes que provoquen onades de calor i sequeres prolongades, la fosa de glaceres i augment del nivell del mar, afectant zones costaneres, de la pèrdua de biodiversitat per la destrucció d’hàbitats naturals, de l’increment de fenòmens meteorològics intensos com huracans i inundacions, així com altres i aliments.
- A més de CO₂, el trànsit genera emissions de contaminants locals (NOₓ, partícules PM₂.₅ i PM₁₀, ozó secundari) que tenen efectes directes sobre la salut respiratòria, cardiovascular i provoquen morts prematures. S’estima que més de 25.000 morts prematures a l’any són degudes a la mala qualitat de l’aire a Espanya.
- En àmbits urbans, l’ús prevalent del vehicle privat també genera soroll, calor, congestió, pèrdues de productivitat (endarreriments, costos de combustible, manteniment, capacitat ociosa del sistema de transport), cosa que afecta tant el ciutadà com l’economia municipal.
- Segons les dades del MITMA, un percentatge significatiu de l’espai públic (carrers, places, voreres) està dissenyat per al vehicle motoritzat (la major part del temps sense ús), moltes vegades sacrificant espai per a vianants o modes actius. Això penalitza la salut urbana, l’accessibilitat i alenteix les maneres sostenibles.
3. Per què la bicicleta té avantatges tècnics clars
- Zero emissions locals: la bici no emet CO₂ ni contaminants durant el seu ús, cosa que ajuda a reduir NOₓ, PM₂.₅ i altres contaminants perillosos en entorns urbans densos.
- Eficiència energètica: l’energia requerida per una bicicleta (fins i tot elèctrica) és molt baixa comparada amb un vehicle motor, tant en operació com en fabricació si es dissenya bé.
- Efectes positius en salut: millora cardiovascular, respiratòria, reducció del risc de malalties cròniques, menor mortalitat, millor estat psicològic; a més, es redueixen els costos associats a salut pública.
- Menor ús d’espai urbà: bicicletes necessiten menys amplada de carrer, menys aparcament, generen menys congestió; això permet reassignar espai públic per a altres usos més densos/productius (vianants, zones verdes, comerç local).
- Costos més baixos: per a lusuari individual, manteniment, energia són molt més econòmics. Per a l’administració, infraestructura ciclista sol costar molt menys que la construcció/manteniment de carreteres o aparcaments per a automòbils, i té vides útils més llargues si es dissenya amb qualitat.
4. Oportunitats concretes que emergeixen amb la nova llei
Basat en allò que la llei permet i allò que les dades suggereixen, unes propostes pràctiques:
5. Exemples tècnics de mesures dimpacte
- Implementar carrils bici protegits amb amplada mínima de 2.5-3 metres, separació física (bolards, vorades) almenys en trams de trànsit elevat. Xarxa coherent, cohesionada i segura.
- Xarxa d’aparcaments de bicicleta, assegurances, pràctiques, còmodes, accessibles i correctament ubicades.
- Senyalització clara, interseccions segures, prioritat jeràrquica.
- Programas de préstamo público de bicicletas (y e-bicis), con tarifas asequibles, cobertura suficiente, integración tarifaria con transporte público.
- Regulación del tráfico rodado: límites de velocidad bajos en zonas urbanas (30 km/h u 20 km/h), tarifas / tasas de circulación en ZBE, restricciones de aparcamiento, priorización del uso del espacio público.
- Campanyes de sensibilització + formació: seguretat viària ciclista, conscienciació ciutadana, educació a escoles, incentius laborals per a desplaçaments amb bici.
6. Riscos, barreres i com superar-los
7. Beneficis esperats si actuem JA
- Reducció significativa d’emissions de GEH del transport, apropant els objectius nacionals i internacionals de clima (Espanya compromès amb neutralitat climàtica per al 2050).
- Menys morts prematures i morbiditat per contaminació atmosfèrica. Millor salut pública, reducció de costos sanitaris.
- Millora de qualitat de vida a ciutats: menys soroll, espais públics més agradables, menys congestió, més benestar psicològic.
- Estalvi econòmic tant per a usuaris (menys despesa en transport, combustible, manteniment) com per a administracions (infraestructures més lleugeres, menys costos d’emergència sanitària, menys ús de recursos fòssils).
- Estímul a l’ocupació verda: disseny, construcció, manteniment d’infraestructura ciclista; fabricació i manteniment de bicicletes, serveis de logística sostenible, startups de mobilitat, digitalització, etc.
Conclusió
La nova Llei de Mobilitat Sostenible i les dades tècniques disponibles mostren que ja no és opcional, sinó urgent treballar en solucions de mobilitat sostenible, i especialment a promoure l’ús de la bicicleta com a mode quotidià de transport. Les externalitats del model actual (emissions, salut, costos econòmics) causen danys que tenen solució tècnica, pràcticament i econòmicament viable.
Qui inverteixi ara en infraestructura, serveis, productes o polítiques que afavoreixin el desplaçament amb bici —o la integració bici + transport públic/logística sostenible— no només estarà responent a un mandat legal nacional, sinó també capturant una oportunitat de mercat, contribuint al compliment d’objectius climàtics, sanitaris i socials, i millorant la qualitat de vida de milions de persones.
