El cost invisible que impacta a la productivitat i la qualitat de vida.
Cada matí, milions de persones a l’Àrea Metropolitana de Barcelona repeteixen el mateix ritual: sortir de casa, desplaçar-se a la feina i assumir, gairebé sense qüestionar-ho, un temps de viatge que ha esdevingut part estructural de la jornada laboral. No figura al contracte i poques vegades es comptabilitza, però els seus efectes són molt reals.
El temps de desplaçament ja no és un efecte col·lateral del treball: n’és un dels principals condicionants.
Les dades de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) ho confirmen: ens movem més, de forma diferent… i dedicant una part molt significativa del nostre temps diari a fer-ho i amb tendència a augmentar-ho.
El temps de desplaçament com a “jornada laboral encoberta”
L’article de referència de 3Cat i UGT ho expressa amb claredat: una hora diària per anar i tornar de la feina equival a més de 200 hores a l’any. Des del punt de vista empresarial, això té implicacions directes:
- Fatiga acumulada abans de començar la jornada
- Menor concentració i productivitat
- Reducció del temps de descans i conciliació
- Increment de l’estrès crònic
El que és rellevant és que aquest temps no es distribueix de forma homogènia, sinó que depèn en gran mesura del mode de transport utilitzat.
Quant de temps dediquem realment a desplaçar-nos?
Dades reals de durada per mode de transport (EMEF)
Tot i que l’EMEF no publica cada any sèries completes de durada mitjana, els estudis de referència a l’àmbit metropolità permeten establir un marc sòlid de comparació:
Aquesta dada és clau per entendre per què el transport públic, tot i ser més sostenible, concentra gran part del “cost temporal ocult” del treball presencial.
El cotxe privat: menys temps… però més costos amagats.
Des del punt de vista estrictament temporal, el cotxe privat continua oferint trajectes més curts. Tot i això, quan analitzo l’impacte global, el balanç canvia:
- Estrès per congestió
- Incertesa horària
- Costos econòmics directes i indirectes
- Impacte ambiental i reputacional per a les empreses
Per a moltes organitzacions, continuar incentivant implícitament el cotxe privat és incompatible amb estratègies ESG i de benestar laboral.
Transport públic: sostenible però penalitzat en temps.
El transport públic és la columna vertebral de la mobilitat metropolitana, però també la manera que més temps exigeix al treballador. Esperes, transbords i recorreguts indirectes expliquen per què molts empleats senten que “perden” temps abans i després de treballar. Des de la perspectiva de la productivitat, això planteja una pregunta incòmoda:
👉 Quantes hores productives es dilueixen cada dia en llargs i inevitables trajectes?
Modes actius: menys temps, més salut, més rendiment.
Caminar o anar amb bicicleta a la feina no només redueix el temps de desplaçament en trajectes urbans, sinó que:
- Millora la salut física i mental
- Redueix l’absentisme
- Incrementa l’energia a l’inici de la jornada
- Reforça la percepció de qualitat de vida
No és casualitat que la mobilitat activa ja superi el 50 % dels desplaçaments diaris a l’AMB.
El gran oblidat: el cost del temps de desplaçament.
Quan parlem de mobilitat laboral, solem mesurar quilòmetres, emissions o euros. Però el cost més valuós és el temps.
Una persona que hi dedica:
- 50 minuts per trajecte amb transport públic
- 2 trajectes diaris
- 220 dies laborables
Està invertint més de 360 hores a l’any només per desplaçar-se.
Això equival a nou setmanes laborals completes.
👉 Posa-li un preu (euros/h) al teu temps dedicat a desplaçaments.
Què poden fer les empreses?
Des de la meva experiència tècnica, les organitzacions tenen marge real dactuació:
- Dissenyar plans de mobilitat a la feina basats en dades
- Fomentar el teletreball parcial
- Incentivar horaris flexibles per evitar hores punta
- Facilitar l’ús de modes actius, bicicleta i transport públic
- Mesurar el temps de desplaçament com a indicador de benestar
La mobilitat ja no és només una qüestió de transport. És una variable estratègica de productivitat i salut laboral.
Conclusió
L’increment del temps de desplaçament no és un problema individual, sinó un repte estructural que afecta directament la qualitat de vida de les persones treballadores i el rendiment de les empreses.
Les dades de l’EMEF mostren que canviem d’hàbits i apostem per maneres més sostenibles. El pas següent és clar: reduir el temps perdut en desplaçaments i tornar-lo a les persones ia l’organització.
Perquè una jornada laboral més humana comença molt abans de fitxar-ho.
Font: Enquesta de Mobilitat a Dia Feiner (EMEF), ATM, Institut Metropolita. Elaboració pròpia.
Costos percebuts i no percebuts dels desplaçaments a la feina:
- Costos interns o directes:
- Costos d’operació: amortització del vehicle, consum energètic, lubricants i pneumàtics, aparcament a l’origen i destí, costos d’operació i manteniment, impostos, peatges i multes.
- Valor del temps dedicat als desplaçaments (incloent-hi esperes i cerca d’aparcament).
- Costos externs o indirectes:
- Externalitats: Canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, soroll, accidents, costos sanitaris, ocupació de l’espai i danys a la natura.
