La contaminació de l´aire és un dels grans reptes ambientals i de salut pública del nostre temps. Tot i que sovint l’associem amb les grans indústries, el fum de les fàbriques o els episodis d’esmog a les ciutats, hi ha un altre factor que forma part de la nostra rutina diària i que mereix més atenció: la manera com ens desplacem.
Cada dia, milers de persones utilitzen el vehicle privat per anar a la feina. Aquests desplaçaments, que individualment poden semblar insignificants, tenen un impacte col·lectiu sobre la qualitat de l’aire, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la salut dels qui viuen i treballen als nostres entorns urbans.
Quina relació hi ha entre la contaminació de l’aire i el transport?
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), al seu glossari sobre la contaminació de l’aire, explica que la contaminació atmosfèrica inclou partícules i gasos que alteren la composició natural de l’aire i perjudiquen la salut humana i el planeta.
Entre les fonts hi ha els vehicles motoritzats. L’ús de combustibles fòssils al transport per carretera allibera contaminants que afecten directament la qualitat de l’aire que respirem.
Però quines substàncies hem de tenir en compte?
1. Diòxid de nitrogen (NO₂)
El diòxid de nitrogen és un gas contaminant associat principalment als processos de combustió, inclòs el funcionament dels motors dels vehicles.
La seva presència a l’aire és especialment rellevant a zones amb trànsit intens. L’exposició al NO₂ pot irritar les vies respiratòries i agreujar problemes respiratoris, especialment persones vulnerables.
Reduir els desplaçaments realitzats en vehicles de combustió ajuda a disminuir les emissions relacionades amb el trànsit, encara que el resultat depèn dels vehicles substituïts i de les alternatives adoptades.
2. Partícules fines: PM10 i PM2,5
No tota la contaminació que genera un vehicle procedeix del tub d’escapament.
Les partícules PM10 i PM2,5 són contaminants especialment importants per la seva mida. Les PM2,5, per exemple, poden penetrar profundament als pulmons i fins i tot passar al torrent sanguini.
A més de la combustió, el transport genera partícules pel desgast dels frens, els pneumàtics i la superfície de les carreteres.
Per això, la mobilitat sostenible ha d’anar més enllà de substituir un cotxe de combustió per un d’elèctric. També ha d’afavorir una reducció dels desplaçaments en vehicle privat i un ús més gran de la mobilitat activa i col·lectiva.
3. Ozó troposfèric i esmog
L’ozó no sempre és perjudicial: a les capes altes de l’atmosfera compleix una funció protectora. Tot i això, l’ozó troposfèric, present prop de la superfície terrestre, és un contaminant que pot perjudicar la salut respiratòria.
Es forma mitjançant reaccions químiques entre determinats contaminants precursors, com ara els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils, en presència de la llum solar.
El trànsit contribueix a aquest procés en emetre part de les substàncies que participen en aquestes reaccions. Per tant, reduir les emissions del transport també forma part de les estratègies per millorar la qualitat de l’aire.
4. Gasos d’efecte hivernacle i canvi climàtic
La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic hi estan relacionats, però no són exactament el mateix problema.
El diòxid de carboni (CO₂) és un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle emesos pel transport que utilitza combustibles fòssils. Altres contaminants, com el carboni negre, també poden influir a l’escalfament global.
Això vol dir que les decisions sobre mobilitat poden aportar beneficis en dos àmbits: reduir determinats contaminants atmosfèrics i disminuir les emissions que contribueixen al canvi climàtic.
És important distingir tots dos impactes en avaluar els resultats d’una estratègia de mobilitat: no tots els contaminants es comporten igual ni responen de la mateixa manera a cada mesura.
Com afecten els desplaçaments laborals la qualitat de l’aire?
La mobilitat laboral forma part de l‟activitat quotidiana de milers d‟organitzacions. Cada jornada, les persones es desplacen des de casa fins als centres de treball, polígons industrials, oficines o instal·lacions empresarials.
Quan aquests desplaçaments depenen majoritàriament del vehicle privat motoritzat, poden augmentar les emissions associades al transport, congestió i pressió sobre l’espai públic.
Además, las consecuencias no se limitan a las personas que conducen. La contaminación atmosférica afecta también a peatones, ciclistas, residentes y trabajadores que desarrollan su actividad en zonas con tráfico intenso.
Per això, quan una empresa es planteja millorar el seu exercici ambiental, convé que no se centri exclusivament en les instal·lacions, els consums energètics o els processos productius. També caldria analitzar com es desplacen les persones vinculades a la seva activitat.
La pregunta és senzilla: quin impacte té la mobilitat associada a la nostra empresa i què podem fer per reduir-ho?
Doncs, un Pla de Desplaçament d’Empresa (PDE); una eina de planificació que permet analitzar els desplaçaments relacionats amb una empresa i definir mesures per avançar cap a una mobilitat més sostenible, segura i eficient.
El seu objectiu no consisteix simplement a recomanar que les persones deixin de fer servir el cotxe. Es tracta de conèixer la realitat de cada centre de treball, identificar les barreres existents i proposar alternatives viables per a les persones treballadores.
Un PDE ben plantejat pot contribuir a reduir l’ús individual del vehicle privat, millorar l’accessibilitat al centre de treball i disminuir les emissions associades als desplaçaments.
La mobilitat sostenible també és una qüestió de salut pública
La contaminació de l’aire no sempre es percep a primera vista. No obstant això, els seus efectes poden ser presents fins i tot quan el cel sembla clar.
No podem resoldre el problema de la contaminació atmosfèrica des d’una única organització, però sí que podem actuar sobre els desplaçaments vinculats a la nostra activitat.
Un PDE permet transformar aquesta responsabilitat en un pla concret: conèixer la situació actual, identificar alternatives, implicar les persones i mesurar els avenços. Perquè avançar cap a un aire més net també comença per com treballarem cada dia.
